MARGARIDA. Las Libélulas
Teatre Talia
|
SESIÓN/SESSIÓ:
CURSOS RECOMENDADOS/CURSOS RECOMANATS: 3º ESO - 2º Bachillerato/Batxillerat PRECIO/PREU: 10€ IDIOMA: Castellano. DURACIÓN/DURACIÓ: 75 min |
UN CANTO A LA LIBERTAD
Salirse de la norma, de los estándares admitidos por esta sociedad, no es fácil. Vivimos rodeados de etiquetas, desde el mismo momento en el que nacemos tenemos ya nuestra caja preparada y cualquier intento de salir de ahí puede llegar a ser traumático. Constantemente somos juzgados por nuestra forma de vestir, de sentir, de amar, de expresarnos. Lo vivimos desde pequeños con el acoso de nuestros compañeros por cualquier motivo ya sea la apariencia física, la timidez, el ser bueno en los estudios... cualquier excusa es válida para menospreciar y hacer el vacío a alguien. Ser uno mismo no es fácil y es más complicado cuando te sales completamente de la norma.
El 28 de julio de 1460, en la plaza del Mercado de Valencia se ejecutó a una persona. Se llamaba así misma Margarida Borrás, aunque su nombre de nacimiento era Miguel. Su delito: sentirse mujer.
Margarida fue ejecutada y olvidada durante siglos. Su nombre desapareció hundiéndose como una gota de sangre en el mar, pero resurge con más fuerza que nunca para pertenecer ahora a un nuevo ser, Miguel. Margarida se presenta como un diálogo a través de los tiempos, un diálogo entre el pasado y el presente, entre el dolor y el éxtasis, entre el llanto y la sonrisa.
Salirse de la norma, de los estándares admitidos por esta sociedad, no es fácil. Vivimos rodeados de etiquetas, desde el mismo momento en el que nacemos tenemos ya nuestra caja preparada y cualquier intento de salir de ahí puede llegar a ser traumático. Constantemente somos juzgados por nuestra forma de vestir, de sentir, de amar, de expresarnos. Lo vivimos desde pequeños con el acoso de nuestros compañeros por cualquier motivo ya sea la apariencia física, la timidez, el ser bueno en los estudios... cualquier excusa es válida para menospreciar y hacer el vacío a alguien. Ser uno mismo no es fácil y es más complicado cuando te sales completamente de la norma.
El 28 de julio de 1460, en la plaza del Mercado de Valencia se ejecutó a una persona. Se llamaba así misma Margarida Borrás, aunque su nombre de nacimiento era Miguel. Su delito: sentirse mujer.
Margarida fue ejecutada y olvidada durante siglos. Su nombre desapareció hundiéndose como una gota de sangre en el mar, pero resurge con más fuerza que nunca para pertenecer ahora a un nuevo ser, Miguel. Margarida se presenta como un diálogo a través de los tiempos, un diálogo entre el pasado y el presente, entre el dolor y el éxtasis, entre el llanto y la sonrisa.
UN CANT A LA LLIBERTAT
Eixir-se de la norma, dels estàndards admesos per aquesta societat, no és fàcil. Vivim envoltats d'etiquetes, des del mateix moment en el qual naixem tenim ja la nostra caixa preparada i qualsevol intent d'eixir d'ací pot arribar a ser traumàtic. Constantment som jutjats per la nostra manera de vestir, de sentir, d'estimar, d'expressar-nos. Ho vivim des de xicotets amb l'assetjament dels nostres companys per qualsevol motiu ja siga l'aparença física, la timidesa, ser bo en els estudis... qualsevol excusa és vàlida per a menysprear i fer el buit a algú. Ser un mateix no és fàcil i és més complicat quan t'ixes completament de la norma.
El 28 de juliol de 1460, en la plaça del Mercat de València es va executar a una persona. Es deia així mateixa Margarida Borrás, encara que el seu nom de naixement era Miguel. El seu delicte: sentir-se dona.
Margarida va ser executada i oblidada durant segles. El seu nom va desaparéixer afonant-se com una gota de sang en la mar, però ressorgeix amb més força que mai per a pertànyer ara a un nou ser, Miguel. Margarida es presenta com un diàleg a través dels temps, un diàleg entre el passat i el present, entre el dolor i l'èxtasi, entre el plor i el somriure.
Eixir-se de la norma, dels estàndards admesos per aquesta societat, no és fàcil. Vivim envoltats d'etiquetes, des del mateix moment en el qual naixem tenim ja la nostra caixa preparada i qualsevol intent d'eixir d'ací pot arribar a ser traumàtic. Constantment som jutjats per la nostra manera de vestir, de sentir, d'estimar, d'expressar-nos. Ho vivim des de xicotets amb l'assetjament dels nostres companys per qualsevol motiu ja siga l'aparença física, la timidesa, ser bo en els estudis... qualsevol excusa és vàlida per a menysprear i fer el buit a algú. Ser un mateix no és fàcil i és més complicat quan t'ixes completament de la norma.
El 28 de juliol de 1460, en la plaça del Mercat de València es va executar a una persona. Es deia així mateixa Margarida Borrás, encara que el seu nom de naixement era Miguel. El seu delicte: sentir-se dona.
Margarida va ser executada i oblidada durant segles. El seu nom va desaparéixer afonant-se com una gota de sang en la mar, però ressorgeix amb més força que mai per a pertànyer ara a un nou ser, Miguel. Margarida es presenta com un diàleg a través dels temps, un diàleg entre el passat i el present, entre el dolor i l'èxtasi, entre el plor i el somriure.
TEXTO/TEXT
Rubén Rodríguez Lucas DIRECCIÓN/DIRECCIÓ Pablo Sanchis |
REPARTO/REPARTIMENT
Paula Santana Andrés Espí |

dossier_margarida__comunidad_valenciana_.pdf |